Tot i que sempre havia escrit textos breus, la gironina Mar Bosch Oliveras no s'atrevia amb la novel·la fins que en una època que va treballar amb nens petits li va caure a les mans un llibre "antigot" sobre la història dels hospitals psiquiàtrics europeus. Les teories arcaiques sobre l'autisme que hi va llegir contrastaven amb la dolçor del fet d'estar envoltada de nens.

Aquesta va ser l'espurna per començar a escriure la seva primera novel·la, 'Bedlam. Darrere les hores càlides' (Empúries), guanyadora del premi Just M. Casero: "És una espècie de refugi estrany, una mica oníric, he intentat reflectir una mica l'absurd que hi ha adjacent en les decisions personals i col·lectives, però que després la vida normalitza". De fet, 'Bedlam' ve d'un lloc real, un hospital psiquiàtric molt antic al centre de Londres.

Per a l'autora, la novel·la té "un aire naïf i infantil, però també sinistre i bèstia de com tractem les veritats". Entre les referències de Bosch hi ha, per sobre de tot, l'obra de Pere Calders, però també alguna influència de Peter Pan o del Petit Príncep, que es tradueixen en un estil que mescla el costumisme, el surrealisme i el realisme màgic, regat, per tant, d'una desbordada imaginació.

"Es pot llegir 'Bedlam' com una obra infantil, però és com una ceba, té capes", ha dit Bosch, que ha explicat que quan estudiava filosofia, el professor Josep Maria Terricabras li deia que tenia massa retòrica. "Va posar rigor i concreció a l'escriptura, no tinc cap mena d'escrúpol de riure'm de la meva manera d'escriure, que es mou entre la lírica i el sentit de l'humor", ha afegit l'autora.

Mar Bosch ha assegurat que un premi com aquest i la confiança demostrada per part del jurat i de l'equip editorial dóna "una empenta brutal" a algú que comença. "Fins ara només la meva mare em deia que ho feia molt bé", ha bromejat la jove escriptora, que ja treballa en una nova novel·la.

Font ara.cat